Resum de la xerrada d’en Josep Enric Llebot al IES Icària sobre el canvi climàtic i com ens afecta

10.11.2008

 

 

Referència dels seus llibres: JOSEP ENRIC LLEBOT, “El temps és Boig?”, Rubes Editorial, 2005, i “El canvi climàtic”, Rubes Editorial, 1997.

 

En Josep Enric Llebot arriba al IES Icària a les 8:45 i realitza la primera sessió de 9:00 a 10:00 i la segona de 10:00 a 11:00 pels alumnes de 1er de ESO, entre els quals hi ha tres membres de l’equip BOGATECH. A la segona sessió assisteixen set alumnes del CEIP Bogatell que són membres de BOGATECH.

 

Imatge 1

És la primera imatge que tenim d’una sortida de la terra des de la lluna. Es va prendre des de l’Apollo 8 el 1968, fa només 40 anys.

 

Imatge 2

Fa 800.000 anys la temperatura era 9ºC més freda que actualment. Això sembla poc però implica que l’Ebre es podia gelar i travessar a peu d’un costat a l’altre, o que els icebergs podien arribar fins a Lisboa. Van haver-hi 8 episodis de glaciació i interglaciació.

 

Imatge 3

Fa 8.000 anys a Stonehenge, monument prehistòric de la Gran Bretanya, es va construir el primer calendari per predir el canvi climàtic. La sortida del sol sobre una pedra estratègicament col·locada marcava el començament de la primavera pels pagesos, etc.

 

 “El clima és la descripció de les mitjanes temporals en períodes de temps llargs, 30 anys, del temps meteorològic”. “Per clima entenem no només la temperatura, la precipitació, la velocitat del vent, la humitat, etc... en diferents mesos i estacions, sinó també la variabilitat anual”.

 

Imatge 5

A nivell de precipitació anual d’aigua Barcelona té 500 lxm2, el Sàhara 150 lxm2 i els pols es consideren deserts i tenen 50 lxm2.

 

La illa de Samos a Grècia, és un bon exemple per observar la variabilitat de les precipitacions anuals.

De 1900 a 1950, en 50 anys només hi va haver un episodi de precipitació anual inferior a 500 lxm2.

De 1950 a 1975, en els 25 anys següents hi van haver 2 anys.

Del 1975 al 2000, els últims 25 anys hi van haver 5 anys amb precipitacions anuals inferiors a 500 lxm2.

 

La notícia climàtica és que els episodis de precipitació escassa cada vegada són més freqüents.

Però això NO passa pas a tot el món.

 

Imatge 6

La terra té una distribució lògica de la temperatura amb la latitud. A les zones continentals la distribució és més irregular degut als núvols i la vegetació.

La temperatura depèn del sòl. La inclinació dels rajos del sòl són el principal motor del clima de la terra.

L’equador és més càlid i els pols són més freds.

 

Imatge 7

Per tant, la terra intenta igualar la temperatura. A tot això es suma la rotació de la terra al voltant del sòl (amb l’efecte de coriolis).

Si mirem l’equador, l’aire calent puja i es desplaça fins que es refreda en una latitud més alta (i també més baixa). Això provoca els vents i les zones d’altes i baixes pressions.

 

Cristòfol Colom en voler anar a orient agafant la ruta occidental, no sabia si trobaria la Índia, però sí coneixia els vents, i sabia que per anar cap a l’oest havia de baixar per agafar els vents alisis, i per tornar cap a l’est havia de pujar.

 

Imatge 8

L’efecte hivernacle és un efecte natural que permet la vida a la terra. Té dues funcions, regular l’humitat i evitar que s’escapi la calor irradiada (radiació infraroja, que no es veu). L’atmosfera de la terra fa la mateixa funció.

 

Si no tinguéssim l’efecte hivernacle de l’atmosfera, la temperatura seria de -18ºC. Per tant, l’efecte hivernacle fa pujar 33ºC la temperatura de la terra!

 

El clima són les regularitats del temps de la terra.

Si l’atmosfera s’escalfa per l’efecte hivernacle, els patrons dels vents elisis i altres efectes poden canviar i això és el que s’anomena canvi climàtic.

 

L’edat de la terra és d’uns 4.500 milions d’anys i la de l’atmosfera uns 3.000 milions d’anys.

 

Imatge 9

El clima està influenciat per molts factors: el sol, la composició del’atmosfera, les activitats humanes (fàbriques, granges, com vivim, com ens movem, etc), els volcans, la biosfera, les extensions de gel, els mars i oceans, etc. Per tant, el clima és un conjunt d’interaccions complexes perquè intervenen molts factors.

 

L’erupció dels volcans afecta molt el clima, el refreda, per què els fums reflecteixen la radiació solar.

 

Imatge 10

La biosfera, les plantes, són energia + llum solar + CO2 + H2O. Aquest CO2 es coneix per fertilització per carboni.

 

El CO2 es dissol a l’aigua de mar tal com passa a la cervesa. La capacitat de l’aigua per dissoldre el carboni és més alta si està freda que si està calenta. Aquest és un factor molt important.

 

Imatge 11, 12 i 13

El creixent nivell de CO2 té a veure amb el consum de combustibles fòssils. Al revés que passa amb les plates, el CO2 va a parar a l’atmosfera.

 

Imatge 14

El IPCC, Intergovernmental Panel for Climate Change, és un grup d’experts que estudien el canvi climàtic. Juntament amb Al Gore varen obtenir el Premi Nobel pels seus esforços en construir i disseminar els coneixements sobre el canvi climàtic provocat per l’home, i per establir els fonaments de les mesures que són necessàries per contrarestar aquest canvi.

 

Imatge 15, 16, 17, 18 i 19

El resum AR4 sobre el canvi climàtic diu:

-         Una constatació: És inequívoc

-         Una mirada cap enrere: És inusual

-         Una atribució: És antròpic (causat per l’home)

-         Una projecció: És inquietant

-         Una recomanació: És urgent actuar

 

Les temperatures augmenten a tot el món, les pluges canvien i les geleres es fonen.

 

Per mesurar les temperatures, tenim termòmetres des de fa 200 anys, però podem mesurar les temperatures anteriors amb altres mètodes, com mitjançant l’anàlisi de la composició de testimonis de gel a diferents fondàries.

 

Imatge 20, 21, 22, 23, 24, 25 i 26

Què ens pot passar? Alguns animals s’adaptaran, però uns altres no. El nivell del mar pot augmentar.

 

Poden passar coses positives i coses negatives.

Entre les coses bones, per exemple, els vins seran més bons. El gel es retirarà dels pols durant l’estiu la qual cosa permetrà una via oberta entre l’oceà atlàntic i el pacífic i ja s’estan construint ports a Rússia.

 

El problema serà el desglaç de les grans masses de gel dels continents.

 

Imatge 27

Què podem fer?

Per exemple anar en bicicleta i no utilitzar combustibles. Estalviar energia i reciclar. No fer viatges en línies aèries de baix cost, etc.

 

Podem exigir als nostres representants polítics que actuïn, ja que hi ha coses que nosaltres no podem fer i ells sí.

 

Imatge 28

Però, perquè és incòmode el canvi climàtic?

-         Hi ha moltes incerteses

-         Té escales de temps i espacials inusuals

-         Incideix en l’estructura bàsica de la societat moderna

-         Etc

I, en canvi, és urgent actuar